L’EDAT DAURADA
Gèlids sentiments una nit de Nadal,
la pell s’esquerda, l’ànima s’encén,
una llum aflora, d’altres l’observen,
trenca l’escorça, ja ha arribat l’hora.
Inquietud, vida! La joia s’ensuma,
una nova llum adorna el pessebre,
admiració i alegria amaguen la runa,
joves i savis la vénen a rebre.
Herba humida mulla les paraules,
l’avi et porta a terres llunyanes,
el viatge és llarg, els mots se t'escapen,
l’àvia t’ajuda, et diu com agafar-los
Recorda els benvolguts, estima en la distància,
ara has de ser valenta, no miris enrere,
és tota teva, la flama de l’adolescència,
fes-ne un bon ús, la vida no espera.
Enyorança de la terra,
Barcelona és el destí,
dificultat! Hom a la mística s’aferra,
l’esforç va ser el teu camí.
Les llances de la passió troben destí,
company! Fem el camí plegats!
el cor batega ofegat en apassionament,
l’efervescència alimenta l’esperit.
Mans plenes de guix,
l’ànima com a suport,
pissarra de sentiments,
barreja de vocació i esforç.
Llegat d’una unió, continuació d’una entesa,
es tanca el cercle, la vida és complexa,
magnanimitat, generositat eterna,
la teva no té límits, els teus t’ho agraeixen.
Arriba l’edat daurada,
plenitud! Començament d’una etapa,
un llustre viscut pels altres, el futur t’espera,
escriu-lo amb la mateixa ploma que fins ara.
A la mare.
