Oscuridad

Un exceso de luz nos asusta porque nos muestra todo lo que no entendemos y nos sumerge en nuestra propia oscuridad.

La oscuridad, en cambio, nos ilumina porque nos enfrenta a aquello que realmente somos.
(Curiosos los caminos de la inspiración: lo que da de sí un fusible fundido y unas horas nocturnas sin luz...).

Carles dixit.

"Santako" mola de veritat, no punt com.

A Santa Coloma tenim gent activa i joves que fan coses que paguen la pena.

M’agrada que sorgeixin iniciatives culturals que transmetin una imatge positiva de la ciutat, i actuïn per canalitzar i donar ressò a tot el que es fa i a qui ho fa, perquè de coses positives per explicar també en tenim, i moltes.

Ara bé, quan veig publicacions de qualitat com “SantakoMola” (www.santakomola.com), amb ànima alternativa, que diu parlar de cultura, art i del moviment ciutadà, torno a tenir la sensació que a Santa Coloma no tenim contracultura.

Cal fer contínues referències a la bona feina dels que ens governen?

Cal fer una entrevista “dorant la píndola” a la nova alcaldessa?

Cal fer articles amb afirmacions del tipus “… El riesgo de desafección por parte de los que votamos era grande, pero la elección de Núria Parlon como alcaldesa, y los cambios introducidos a raíz de su llegada, han traído consigo un aire nuevo…” ?

Crec que tot això no és necessari quan es predica parlar de cultura alternativa, art i moviment social i començo a pensar que, com sempre, el “patrocini” de l’Ajuntament és indispensable per a qualsevol iniciativa amb cara i ulls a la nostra ciutat.

Que em perdonin, però no concebo l’analogia moviment alternatiu – adulació del poder. I com acostumo a dir: per ser “progre” i alternatiu, no cal cridar-ho “als quatre vents”, només cal demostrar-ho.

Que consti que aprecio, com he dit al principi, el fet de donar ressò als colomencs i colomenques que fan coses de vàlua, però sento no estar d’acord amb l’amaniment amb què ens ho posen a taula.

Carles dixit.

Oda a tota una vida.

L’EDAT DAURADA

Gèlids sentiments una nit de Nadal,

la pell s’esquerda, l’ànima s’encén,

una llum aflora, d’altres l’observen,

trenca l’escorça, ja ha arribat l’hora.

Inquietud, vida! La joia s’ensuma,

una nova llum adorna el pessebre,

admiració i alegria amaguen la runa,

joves i savis la vénen a rebre.

Herba humida mulla les paraules,

l’avi et porta a terres llunyanes,

el viatge és llarg, els mots se t'escapen,

l’àvia t’ajuda, et diu com agafar-los

Recorda els benvolguts, estima en la distància,

ara has de ser valenta, no miris enrere,

és tota teva, la flama de l’adolescència,

fes-ne un bon ús, la vida no espera.

Enyorança de la terra,

Barcelona és el destí,

dificultat! Hom a la mística s’aferra,

l’esforç va ser el teu camí.

Les llances de la passió troben destí,

company! Fem el camí plegats!

el cor batega ofegat en apassionament,

l’efervescència alimenta l’esperit.

Mans plenes de guix,

l’ànima com a suport,

pissarra de sentiments,

barreja de vocació i esforç.

Llegat d’una unió, continuació d’una entesa,

es tanca el cercle, la vida és complexa,

magnanimitat, generositat eterna,

la teva no té límits, els teus t’ho agraeixen.

Arriba l’edat daurada,

plenitud! Començament d’una etapa,

un llustre viscut pels altres, el futur t’espera,

escriu-lo amb la mateixa ploma que fins ara.

A la mare.